I Jennifer Doudna pel desenvolupament d’una eina per a l’edici gentica coneguda com, CRISPR CAS9. En aquesta srie de vdeos entendre’m el procs que va portar a tal descobriment com, funciona CRISPR CAS9. I per qu s: una eina, tan poderosa. Per rebobinem … El 1987 seqncies altament homlogues. I separades per 32 parells de bases van ser detectades per un grup japons al seqenciar, un gen del bacteri, E. coli. Ms tard aquestes, repeticions tamb, es van trobar en altres bacteris.. En aquella poca qu eren aquestes seqncies era, un misteri una cosa, curiosa per completament, desconeguda ara grcies, a la feina del segent, personatge d’aquesta histria sabem que aquesta, va ser la primera, trobada amb les seqncies CRISPR. 1989, Francisco Mojica comena els seus estudis de doctorat, a la Universitat d’Alacant. El seu, treball intent, entendre l’adaptaci, als canvis en la salinitat de l’haloarquea Haloferax mediterranei allada de les platges de Santa Pola. Estudiant un fragment d’ADN es va adonar que a la seqncia hi havia repeticions en tndem que es trobaven separades per seqncies espaiadores. A l’igual Que l’oient Mojica es va adonar que aquestes seqncies que havia descobert en arqueobacteris tamb es trobaven en diferents bacteris. I aquestes inusuals seqncies van ser nomenades primerament com, TREPs, o seqncies repetitives en tndem. Una de les limitacions dels estudis de Mojica era, la manca de seqncies gentiques publicades de diferents organismes bsicament les TREPs trobades venien dels estudis esmentats anteriorment., Tot aix va canviar, a finals de La dcada, dels 90 quan el procs de seqenciaci es va convertir en una tasca, ms senzilla i diferents genomes de bacteris, i arquees van quedar pblicament disponibles permetent, a Mojica i els seus collaboradors trobar seqncies similars en 21 arquees.

I bacteris a aquestes seqncies les van rebatejar com, repeticions curtes espaiades regularment. Un parell d’anys ms tard Jansen. I collaboradors van descriure unes seqncies molt similars, a les que van denominar SPIDR, o repeticions directes intercalades d’espaiadors. Per evitar un possible caos, a futures publicacions els dos autors van decidir rebatejar un cop ms aquestes seqncies amb l’acrnim CRISPR en catal repeticions palindrmicas, curtes agrupades. I regularment interespaciadas. Abans que se’ns fongui el cervell amb tantes nomenclatures, veurem com, ens descriu, l’acrnim, CRISPR aquestes, seqncies 1 igual que la frase quota, l’olla vota la tovallolaquot, aquestes seqncies, sn, palindrmicas s; a dir que es llegeixen igual d’esquerra, a dreta que de dreta, a esquerra 2 aquestes repeticions sn curtes, i es troben agrupades, a ms de no presentar molts canvis en la seqncia. I 3 les repeticions estan separades per seqncies espaiadores. Sabem qu s, CRISPR per qu collons s, Cas Per qu s, tan important que hi hagi unes seqncies repetides, no ser casualitat D’acord donat que aquestes seqncies es troben tant en bacteris com en arquees et compro que casualitat Potser no per …

https://www.youtube.com/watch?v=c27hdm5QX8E